|
|
CLOS TORNA EL
MONESTIR DE PEDRALBES A ..SARRIÀ!
|
|
|
|
| |
CLOS, EL MONESTIR
DE PEDRALBES ÉS SARRIÀ!
|
|
ho ha estat tota la vida! El 1326, Elisenda de Montcada,
esposa del rei Jaume II "el Just", adquiri el mas i heretat
de Pedres Albes, del barò Bernat de Sarrià, per aixétar-hi
un monestir de clarises. El 1334 l'Església va donar la parròquia
de Sarrià al monestir i l'abadessa en va passar a ser senyora
feudal, privilegi que mantingué el monestir fìns al
segle XVII. Tot i la minva de drets, el monestir es segui considerant
lligat al poble i en el segle XVIII encara paga va subsidis al sometent
de Sarrià, per tal que es defensés en cas de perill.
El batlle era nomenat per l'abadessa i la seva vara duia l'escut de
Pedralbes al puny. El 1921, Sarrià deixà de ser un municipi
independent, absorvit per Barcelona, tot i que segui lligat administrativament
a Pedralbes. Amb tot, encara hi ha alguns vei'ns de Sarrià
que recorden l'antic costum de dur, per Nadal, un pollastre, farina
o una tassa d'oli a l'abadessa, reminiscència dels antics delmes
que es paga-ven al monestir.
Aixi és la nostra història, de domini feudal, de pregàries,
de pagesies, de justicies i injusticies. Com tantes d'altres que es
puguin remuntar a l'època medieval. Però és la
nostra història i no volem que ens la menysprein ni que ens
l'arrabassin. No és lícit segregar ni cap país,
ni cap comarca, per bé que tampoc cap poble. L'ordenació
i el creixement s'han de fer sempre respectant la història
del lloc, no desdibuixant-la de forma arbitrària, dividint,
aniquilant-ne la identitat. Prou sabem els catalans el mal que es
pot fer actuant sense respecte pel passat. |
|
|
| "Es
la historia de Sarrià i no volem que ens la menysprein" |
 |
|
| |
|
|
|
|
|
La fundació del monestir
El Lloc
En un primer moment Jaume II va pensar en Valldaura - territori
de caça reial emplaçat entre Cerdanyola i Montcada
- per fundar-hi el nou monestir de religioses. La reina, però,
va preferir el lloc de Pedralbes pel seu clima més
saludable i pel fet de trobar-se més pròxim
a la cort i a un nucli habitat, Sarrià. Revocada la
decisió inicial del 17 de gener de 1326, es van iniciar
els tramits per a l'adquisició del mas Pedralbes.
|
|
|
| |
|
"La divisió
no te cap mena de justificació, ni històrica ni geografica"
|
 |
|
| |
L'AJUNTAMENT DE BARCELONA
ES IRRESPECTUOS AMB LA HISTÒRIA DE SARRIÀ
|
|
El 5 de desembre del 1986, l'Ajuntament de Barcelona
aprovà les noves normes que dividien la ciutat en deu districtes,
on es constituia el nou districte de "Sarrià-Sant Gervasi",
en que el barri de Pedralbes quedava segregat de Sarrià i dins
del districte de Les Corts. Es va argu-mentar que es prenia coni a
base la realitat històrica i geogràfica del territori,
per bé que és prou clar que altres interessos de tipus
politic i electoral devien passar-li al davant. Pedralbes no ha estat
mai, ni histò-ricament, ni geogràficament, de Les Corts.
La divisió no té cap mena de justifìcació
i per tant, senzillament és un greuge contra la identitat i
la memòria històrica dels sarrianencs.
Un cas semblant es produi amb l'església dels Josepets, emblemàtica
del barri de Grada, que va ser adscrita a Sant Gervasi. Però
el nostre districte la va cedir tan bon punt se'n feu la justa reclamació.
Per contra, el regidor de Les Corts no vol atendre la reivindicació
que fem els sarrianencs de Pedralbes. |
|
| |
|
|
| |
|
2.500
SARRIANENCS HEM SIGNAT
DEMANANT EL RETORN DEL MONESTIR DE PEDRALBES A SARRIÀ
|
|
|
1- No podem acceptar la segregació
arbitrària de Pedralbes, perquè significa anar contra
la història i la identitat del poble de Sarrià!
2- Estem carregats de raó
històrica per reivindicar el Monestir de Pedralbes dins
de Sarrià !
3- La construcció i ordenació
d'un poble s'ha de fer sempre damunt la seva història,
mai en con tra!
4- Els sarrianencs demanem consideració
pel nos tre sentiment de poble, per la proximitat amb què
sentim el Monestir de Pedralbes, per la nos tra memòria
històrica!
|
|
| |
|
|
|